Test Aire Espirat

El Test d’Aire Expirat és una prova diagnòstica no invasiva que permet avaluar la digestió i absorció de determinats hidrats de carboni, així com detectar alteracions en la fermentació intestinal.

A partir de l’anàlisi de l’aire exhalat, es mesura la producció d’hidrogen (H₂), metà (CH₄) i, en alguns perfils, sulfur d’hidrogen (H₂S), gasos generats per la microbiota intestinal durant els processos de fermentació després de la ingesta d’un substrat específic (lactosa, fructosa, sorbitol, lactulosa o glucosa).

La quantificació d’aquests gasos, juntament amb l’evolució temporal dels valors i l’aparició de símptomes durant la prova, aporta informació rellevant per a l’avaluació d’intoleràncies a hidrats de carboni i del sobrecreixement bacterià de l’intestí prim (SIBO).

EN QUINS CASOS ESTÀ INDICAT?

El Test d’Aire Expirat està indicat com a eina diagnòstica en els contextos següents:

• Sospita d’intoleràncies, per dèficit enzimàtic o mala absorció, en funció del substrat administrat.
• Avaluació de sobrecreixement bacterià de l’intestí prim (SIBO), mitjançant l’ús de lactulosa o glucosa.
• Estudi de símptomes digestius persistents com: distensió abdominal, gasos, dolor abdominal, diarrea o alteracions del ritme intestinal

QUÈ ANALITZA EL TEST?

L’estudi inclou la determinació de gasos després de l’administració dels substrats següents:

• Lactosa
• Fructosa
• Sorbitol
• Lactulosa (Test SIBO)
• Glucosa

Cada substrat permet avaluar mecanismes diferents de digestió, absorció o fermentació intestinal, per la qual cosa l’elecció s’ha d’ajustar al context clínic i a la sospita diagnòstica.

La interpretació del Test d’Aire Expirat no es basa únicament en un valor aïllat, sinó en la corba temporal de producció de gasos, el tipus de gas predominant i la correlació amb la simptomatologia durant la prova. Per aquest motiu, es tracta d’una prova que s’ha d’integrar sempre en una valoració clínica global, com a suport al diagnòstic.