L’error més comú en la gestió de l’amiant: no avaluar el risc real

La presència de materials amb amiant instal·lats (MCA) continua sent habitual en edificis construïts abans del 2002. No obstant això, un dels errors més freqüents en la seva gestió no és la seva existència, sinó no avaluar correctament el risc real que representen.

Tal com es recull en una recent publicació especialitzada en prevenció, limitar-se a identificar l’amiant sense valorar-ne la perillositat i el context en què es troba pot generar exposicions evitables i decisions preventives incorrectes.

Avui dia, la gestió de l’amiant exigeix alguna cosa més, exigeix criteri tècnic, metodologia i priorització objectiva.

IDENTIFICAR AMIANTO NO ÉS AVALUAR EL RISC

Durant anys ha predominat una idea simplificada: “Si el material no es manipula, no hi ha risc”. Aquesta afirmació és incompleta. Un material amb amiant pot representar un risc rellevant fins i tot sense intervenció directa si concorren factors com:

• Deteriorament progressiu del material
• Ubicació accessible o en zones de trànsit
• Vibracions, corrents d’aire o gradients tèrmics
• Alta ocupació humana de l’espai

Per aquest motiu, la normativa i l’evidència tècnica actual insisteixen que la gestió preventiva de l’amiant s’ha de basar en la valoració del risc potencial, no només en la seva identificació.

VALORAR EL RISC: LA CLAU PER PRIORITZAR DECISIONS

Un dels errors més habituals en la pràctica és confondre localització amb avaluació. Identificar un MCA no equival a saber quin risc suposa. La metodologia publicada per l’INSST proposa una valoració estructurada del risc basada en tres eixos:

1. Característiques del material (tipus, estat, contingut i varietat d’amiant)
2. Condicions de l’entorn (activitat, accessibilitat, vibracions, ambient)
3. Exposició potencial de les persones

El resultat permet classificar el risc com a baix, moderat o alt i, el més important, prioritzar la retirada de l’amiant, tal com exigeix la normativa europea actual.

La Directiva (UE) 2023/2668 és clara: la retirada de l’amiant ha de tenir prioritat davant de qualsevol altra forma de gestió quan el nivell de risc ho justifica. No actuar o retardar decisions per falta d’una valoració tècnica objectiva suposa un risc real per a treballadors, usuaris i responsables legals de l’emplaçament.

LA GESTIÓ DE L’AMIANT EXIGEIX MÈTODE, NO IMPROVISACIÓ

La gestió de l’amiant ja no pot basar-se en percepcions ni solucions genèriques, sinó en avaluar-ne el risc real i actuar en conseqüència. Avui, la prevenció exigeix mètode, traçabilitat i decisions basades en dades.

A Teletest disposem de serveis especialitzats en amiant: diagnòstic, anàlisi i control

Oferim un enfocament integral per a la gestió tècnica i preventiva de l’amiant, alineat amb la normativa vigent i les metodologies més actuals.

Consulta tots els nostres serveis en anàlisi i diagnòstic d’amiant, a la nostra web.