Un paràsit és un organisme que viu dins o sobre un altre organisme (l’hoste) i n’obté els recursos que necessita.
Els éssers humans i els paràsits conviuen des de fa milers d’anys i la seva presència no sempre implica malaltia. Alguns es poden trobar a l’intestí sense provocar símptomes, mentre que d’altres en poden alterar l’equilibri i contribuir a un quadre de disbiosi intestinal.
Per què buscar paràsits en un estudi de microbiota?
A l’intestí no només hi viuen bacteris. També hi conviuen fongs, virus i paràsits que formen part d’un ecosistema complex.
Alguns paràsits poden modificar aquest entorn en afectar la barrera intestinal, interactuar amb el sistema immunitari o alterar les condicions en què viuen altres microorganismes. Per això, conèixer-ne la presència pot aportar informació rellevant per interpretar de manera més completa un estudi de microbiota.
Un exemple és Giardia intestinalis —també anomenada G. duodenalis o G. lamblia—, un paràsit que afecta principalment l’intestí prim i pot produir símptomes digestius i alteracions en l’absorció de nutrients. En alguns casos, les molèsties digestives poden persistir fins i tot després de resoldre la infecció.
Per aquest motiu, identificar una possible parasitosi pot ajudar a comprendre determinats desequilibris intestinals i a valorar els resultats dins del seu context clínic.
Helmints i protozous: dos grans grups
Els paràsits intestinals s’agrupen principalment en helmints i protozous.
Helmints
Són organismes multicel·lulars coneguts habitualment com a cucs. Entre ells hi ha els nematodes o cucs rodons i els platihelmints o cucs plans.
En general, els helmints adults no es multipliquen dins de l’organisme humà i presenten cicles vitals que poden incloure fases fora de l’hoste.
Protozous
Són organismes unicel·lulars capaços de reproduir-se dins de l’hoste. Algunes espècies poden alterar el teixit intestinal i provocar símptomes com diarrea, dolor abdominal, inflor o problemes d’absorció.
Aquests símptomes poden coincidir amb els d’altres trastorns digestius, per la qual cosa identificar el microorganisme implicat aporta informació útil per orientar-ne la valoració.
Identificar l’espècie també importa
En parasitologia, no tots els microorganismes d’un mateix gènere tenen el mateix significat clínic.
Un exemple són les amebes. Entamoeba histolytica pot provocar malaltia intestinal, mentre que Entamoeba coli es considera una espècie no patògena. Diferenciar-les correctament permet interpretar la troballa de manera adequada.
Un altre cas és Blastocystis sp., un microorganisme freqüent que es pot trobar tant en persones amb símptomes com sense. S’han descrit diferents subtipus i la seva rellevància clínica continua sent objecte d’estudi.
Per això, una identificació tan precisa com sigui possible ajuda a contextualitzar millor els resultats juntament amb la resta del perfil intestinal.
Què significa trobar un paràsit?
Detectar un paràsit indica que aquest organisme és present a la mostra, però no demostra per si sol que sigui el responsable dels símptomes.
La rellevància de la troballa s’ha de valorar tenint en compte l’espècie identificada, els símptomes, els antecedents i la resta de resultats de l’estudi.
Per aquest motiu, un resultat de laboratori no s’ha d’interpretar de manera aïllada ni implica necessàriament que calgui fer un tractament. La valoració per part d’un professional sanitari permet integrar tota la informació i determinar-ne el significat en cada cas.
Per resoldre qualsevol dubte sobre els nostres estudis, podeu contactar-nos al 932.123.345 o al correu consultas@teletest.es
Contingut de caràcter informatiu. No substitueix la valoració d’un professional sanitari.
PRESSUPOSTOS
ACCÉS A LA TEVA PROVA
ELS MEUS RESULTATS
ACCÉS PROFESSIONAL



