
Cansament persistent, caiguda de cabell, molèsties digestives o dificultat per concentrar-se són símptomes inespecífics que poden tenir molts orígens. De vegades, al darrere pot haver-hi un desequilibri en minerals essencials (com magnesi, zinc o seleni) o una exposició a metalls tòxics (com mercuri, plom o arsènic) que passa desapercebuda en una analítica convencional.
Cada vegada és més freqüent l’ús d’aquest tipus d’estudis per entendre millor l’origen de determinats símptomes. La pregunta que més es repeteix és sempre la mateixa: quina mostra biològica és la més adequada? Però no hi ha una única resposta. Sang, orina, femta, cabell, ungles i saliva aporten informació diferent i complementària, com resumeix la taula següent.
| Mostra | Què reflecteix principalment | Finestra temporal aproximada |
|---|---|---|
| Sang | Exposició recent i estat nutricional actual | Dies – setmanes |
| Orina | Excreció renal activa | Hores – dies |
| Femta | Eliminació per via digestiva | Últims dies |
| Cabell | Acumulació a mitjà-llarg termini | Mesos (≈1 cm = 1 mes) |
| Ungles | Acumulació a llarg termini | Diversos mesos |
| Saliva | Exposició local o oral | Recent |
és la mostra més habitual i estandarditzada, i requereix una extracció venosa. Informa sobre l’exposició recent i és l’opció més adequada quan es vol conèixer l’estat nutricional actual de minerals o valorar una exposició tòxica recent.
L’orina
reflecteix el que l’organisme està eliminant en aquell moment, de manera que resulta especialment útil per a metalls d’excreció renal com l’arsènic. La recollida de 24 hores ofereix una visió més completa.
La femta
valora la fracció que l’organisme elimina per via digestiva. És útil per conèixer l’exposició recent per ingesta i sol integrar-se en estudis més amplis de salut intestinal, tot i que el seu resultat pot variar segons el trànsit i la dieta dels dies previs.
Cabell i ungles
són les mostres amb més capacitat per reflectir una història d’exposició a mitjà-llarg termini. El cabell creix aproximadament 1 cm al mes i les ungles uns 3 mm, de manera que ambdues ofereixen una perspectiva històrica útil per a metalls que tendeixen a dipositar-se en l’organisme, com el mercuri. Són mostres no invasives i senzilles de recollir, tot i que poden veure’s afectades per contaminació externa: tints, esmalts o productes de treball.
Saliva
reflecteix principalment el microambient oral. És una mostra no invasiva i de recollida senzilla, útil per valorar exposicions d’origen local relacionades amb amalgames, pròtesis o implants dentals, i per estudiar elements com el mercuri o el titani en el context bucal.
La tria de la mostra depèn de la pregunta clínica que es vulgui respondre: si interessa una exposició recent o una acumulació a llarg termini, un dèficit nutricional o una intoxicació, i de la situació particular de cada persona.
Per això, en molts casos es combina més d’una mostra per obtenir una visió més completa. Un resultat fora de rang, en qualsevol cas, es valora sempre juntament amb la història clínica i els símptomes de cada persona.
Si teniu dubtes sobre quina mostra és la més adequada en el vostre cas clínic, comenteu-ho amb el vostre professional sanitari de referència. Si sou professional i voleu més informació sobre els nostres estudis de metalls i minerals, escriviu-nos a consultas@teletest.es
PRESSUPOSTOS
ACCÉS A LA TEVA PROVA
ELS MEUS RESULTATS
ACCÉS PROFESSIONAL



