PRESSUPOSTOS
ACCÉS A LA TEVA PROVA
ELS MEUS RESULTATS
ACCÉS PROFESSIONAL
Què és el SIBO i per què cada vegada se’n parla més
El terme SIBO (Small Intestinal Bacterial Overgrowth) fa referència a una sobrepoblació de bacteris a l’intestí prim. En condicions normals, la majoria de microorganismes viuen a l’intestí gros, on compleixen funcions essencials. Quan aquests bacteris migren cap a l’intestí prim, poden alterar la digestió i provocar símptomes digestius: Molèsties abdominals, gasos, inflor o canvis en el ritme intestinal són senyals freqüents, però també molt comuns en altres trastorns digestius.
Què passa en el SIBO: un desequilibri a l’intestí prim
En el SIBO, els bacteris fermenten els carbohidrats que arriben a l’intestí prim abans d’hora, produint gasos que s’acumulen i generen símptomes. Depenent del tipus de gas predominant —hidrogen, metà o sulfur d’hidrogen— es diferencien els diferents tipus de SIBO, cadascun amb un patró característic.
Tipus de SIBO
- SIBO d’hidrogen: és el més freqüent. Es produeix quan els bacteris fermenten sucres simples generant hidrogen (H₂). Sol manifestar-se amb inflor, dolor abdominal, diarrea i malabsorció de nutrients. Les persones amb SIBO d’hidrogen solen notar una distensió abdominal ràpida després dels àpats.
- SIBO de metà (també conegut com a IMO): en aquest cas, predominen microorganismes que converteixen l’hidrogen en metà (CH₄). El metà alenteix el trànsit intestinal, per la qual cosa s’associa amb restrenyiment, gasos persistents i sensació de plenitud. No es considera un SIBO “clàssic”, ja que sovint l’excés de metà es produeix a l’intestí gros, però el seu comportament clínic i diagnòstic són similars.
- SIBO de sulfur d’hidrogen: és el menys comú i també el més complex d’identificar. Els bacteris que el provoquen produeixen sulfur d’hidrogen (H₂S), un gas amb una olor característica a “ou podrit”. Pot causar diarrea, fatiga, boira mental i femta amb olor forta. En alguns casos, coexisteix amb els altres tipus de SIBO.
| Tipus de SIBO | Gas predominant | Símptomes més freqüents | Possibles causes o perfil associat |
|---|---|---|---|
| Hidrogen | H₂ | Diarrea, inflor, gasos, malabsorció | Alteració del trànsit, disbiosi intestinal |
| Metà (IMO) | CH₄ | Restrenyiment, gasos persistents, plenitud | Trànsit lent, restrenyiment crònic |
| Sulfur d’hidrogen | H₂S | Diarrea, femta amb olor forta, fatiga | Disbiosi mixta, fermentació de proteïnes |
I què passa amb el LIBO?
En alguns casos, el desequilibri bacterià se situa principalment a l’intestí gros. Llavors s’anomena LIBO (Large Intestinal Bacterial Overgrowth) i, encara que no és un SIBO pròpiament dit, pot produir símptomes similars i confondre’s fàcilment.
SIBO, SII i intoleràncies alimentàries: diferències clau
El SIBO comparteix símptomes amb altres trastorns digestius freqüents, com el síndrome de l’intestí irritable (SII) o les intoleràncies a la lactosa i la fructosa. No obstant això, el seu origen és diferent: mentre que el SII s’associa a una alteració de la motilitat o la sensibilitat intestinal, i les intoleràncies a la digestió de certs sucres, el SIBO implica un desequilibri bacterià. Aquesta similitud de símptomes fa que moltes persones triguin a identificar la causa real del seu malestar. Per això, el diagnòstic precís és fonamental mitjançant anàlisis específiques, que resulten essencials per diferenciar i orientar correctament el diagnòstic.
Com es detecta: test de l’aire espirat
El test de l’aire espirat és una eina no invasiva que permet detectar la presència i el tipus de SIBO mesurant els gasos produïts després de la ingesta d’un substrat específic (com lactulosa o glucosa). Durant la prova, el pacient bufa en diversos tubs al llarg d’un període determinat i, en cadascuna d’aquestes mostres, s’analitza la concentració d’hidrogen, metà i sulfur d’hidrogen. El patró d’augment d’aquests gasos ajuda a identificar el tipus de SIBO predominant:
- Elevació d’hidrogen → SIBO d’hidrogen
- Elevació de metà → SIBO de metà o IMO
- Elevació de sulfur d’hidrogen → SIBO de sulfur
A Teletest oferim aquest tipus d’anàlisi tant en centre físic com mitjançant kit a domicili, amb resultats disponibles en 3–4 dies. Els resultats inclouen els valors mesurats i una interpretació tècnica orientativa. A més, si ho necessites, et facilitem el contacte amb professionals sanitaris especialitzats per a la seva valoració clínica.
Per a més informació sobre les nostres proves: 👉 Test de l’aire espirat
Per què un diagnòstic precís marca la diferència
Comprendre el tipus de SIBO no només aclareix la causa dels símptomes, sinó que també permet orientar el professional cap a l’estratègia més adequada. L’anàlisi de laboratori aporta una base objectiva i quantificable, especialment útil en casos de símptomes digestius persistents o confusos.
El SIBO és un trastorn digestiu complex i cada vegada més reconegut, amb diferents tipus que poden produir símptomes similars però tenir mecanismes diferents. Conèixer aquestes diferències i recolzar-se en proves diagnòstiques específiques, com el Test de l’aire espirat, és la clau per a un diagnòstic correcte.
